Skip to content

La goteta viatgera

LES CANÇONS

Les gotes d’aigua fan tot un llarg viatge per tal de completar un dels cicles més antics de la naturalesa, el de l’aigua. Per això l’ska clàssic i el seu compàs enganxós és l’estil que la nostra «goteta viatgera» ha triat per a explicar als xiquets i les xiquetes tots els llocs pels quals passa, des del núvol quan plou i comença la tronada, fins que arriba a la mar, provinent de rius i barrancs, i torna a convertir-se en baf per tal de tornar a ser pluja a les muntanyes de la serra.

Amb el seu viatge, la goteta protagonista de la cançó apropa els menuts i les menudes al conegut cicle de l’aigua, a més de treballar conceptes i paraules relacionades directament amb el medi natural, com ara les diferents parts d’un riu o l’origen i causa d’alguns fenòmens meteorològics.

La goteta viatgera

Era estiu per la vesprada,
a la serra vent i foscor.
La tronada ja arribava
i, de sobte, llamps i trons.

Clara com la primavera,
neta com si fos festa,
a tota velocitat
fins a la terra he arribat.

Soc la gota viatgera,
per davant tinc llarg camí.
Pots trobar-me a la serra
o fent força al molí!

De la mar al cel,
i del núvol a la pluja.
Aigua neta i pura,
i caiguda amb mesura.

Vaig caure al barranc pedregós
amb molt bona companyia.
Ballant amb herbes i cudols.
Quin tobogan, quina alegria!

Mentre faig el meu camí,
ha tornat a eixir el sol.
I la ratlla de Sant Martí
s’ha pintat a l’horitzó.

Soc la gota viatgera…

En arribar a la gola,
amics vaig fer a tothora:
llisses, samarucs i crancs,
i corrent cap a la mar.

Ja calenta l’aigua pel sol,
i m’he convertit en baf,
fins que un núvol he besat
i al cel ja torne a estar.

Soc la gota viatgera…