Nit d’hivern al desert,
i tot estava en calma.
Talep es despertà,
una llum tot ho cegava.
Bona nit, Talep,
no t’espantes, no t’esveres,
a partir de hui tu eres
el guardià de les estrelles.
Dilluns, dimarts, dimecres,
dijous i també divendres.
Ni un sol dia de descans,
el cel sempre estarà allà dalt.
Ai, Talep, quin gran guardià,
de les estrelles tot ho sap.
Ara només li queda
recordar la més gran.
D’Urà fins a Neptú,
tres mil estrelles hi ha.
No l’ajudarà ningú,
però tot sol ell s’ho farà.